El cuir cabellut. Introducció.
Publicat per Trino Miravete (2/nov/2012) en Bellesa, Consells Capil·lars, Tricología en la perruqueria, Trino Miravete.
El cuir cabellut és l'extensió de pell que cobreix el crani dels éssers humans.
Del grec bios, que significa vida i logos, estudi o tractat, la biologia és l'estudi de la vida, dels éssers vius, de la matèria viva que constitueix, de la seva estructura i dels seus processos vitals. En el cas concret de la pell, es tracta de l'estudi dels elements i matèries que la componen i les seves funcions.
Tractarem el cuir cabellut com un conjunt, com l'espai vital del cabell, un mitjà perfectament equilibrat que permet el seu normal desenvolupament: el seu hàbitat. I, pràcticament totes les definicions que aquí fem sobre la pell són extensibles al cuir cabellut.
A causa de la seva localització, el cuir cabellut presenta unes particularitats pel que fa a la resta de la pell del cos; especialment, la presència de pèls llargs, denominats cabells, que ho recobreixen formant la cabellera.
El cuir cabellut és part d'una membrana que embolica l'esfera del cap; de manera que, depenent de l'anatomia cranial, el seu espessor varia d'una zona a una altra. És fàcil observar que el cuir cabellut aconsegueix un major espessor a la zona occipital que a la zona frontal, on s'estreny i es pega a l'os; de fet, en la part superior no s'aprecia la hipodermis. La seva capa més externa, la capa còrnia és fina, blanca i translúcida. I, igual que en la resta de la pell, és possible observar, a simple vista, que existeixen uns orificis de grandària diminuta per on surt el cabell i el sèu i uns altres, per on apareix la suor.
Entre les funcions de la pell, que més endavant observarem, destaca la de muralla o barrera defensiva. I el cabell és una de les estratègies que desenvolupa la pell per protegir-se i protegir l'organisme. Aquest procés és el resultat d'una intensa activitat cutània.
En la pell en general, i en el cuir cabellut en particular, es produeix una coincidència dels processos biològics que permeten el manteniment i la creació de les seves pròpies estructures. El cuir cabellut és una de les parts del cos humà on es produeixen quatre grans activitats epitelials en el seu màxim grau: epidèrmica, sebàcea, sudorípara i fol·licular. Totes alhora.
L'organisme té una gran capacitat d'adaptar-se a les condicions ambientals, fabrica el que necessita, la qual cosa considera rendible des del punt de vista de l'esforç a construir-ho i en el seu benefici.
Avui dia vivim, treballem i ens desplacem protegits dels factors ambientals (la roba, l'aire condicionat a casa, en el cotxe, en el treball...), per la qual cosa és natural que el nostre pèl vagi desapareixent; ja no és tan útil com quan vivíem en coves, caçàvem i estàvem exposats, constantment, a les inclemències meteorològiques.
La pèrdua progressiva del pèl és una conseqüència directa de l'evolució de l'espècie humana. Ara com ara, al marge de les seves funcions biològiques, el cabell representa un important atribut personal d'especial rellevància en les nostres relacions socioculturals.
Font de l'article: http://www.jaldun.com
per Trino Miravete
